* Aquest és un curs que s’imparteix a l’escola d’autosuficiència d’Esbioesfera, consulta l’apartat CURSOS per a més informació.
CURS DE LLIGADA AFRICANA
Paula
Diumenge assolellat, la taula plena de branques de vímet i un pernil de ràfia penjat de l’arbre al pati d’Esbioesfera. Quan la Gemma em va proposar de fer un curs de lligada africana li vaig haver de demanar que ho repetís. Lligada africana? Ah! Lligada, de lligar, de nusos! Ja feia bona pinta abans de començar.
Avui la Marta Penina, cistellera de professió i autora d’unes làmpades vegetals exquisides, ens ha vingut a ensenyar una tècnica africana per lligar les branques entre elles formant una safata quadrada, preciosa, robusta i vegetal. Entenc perfectament els nens que gaudeixen cofois emportant-se a casa el que han fet a l’escola; jo no m’he pogut esperar i he enviat una fotografia a la meva mare abans d’acabar de polir la safata. Quina cosa més bonica!
Érem sis dones al voltant de la taula, arreglant una mica el món i gaudint del relax aquell de quan fas les coses a mà. Com qui teixeix, com qui dibuixa… les mans van fent i el cap, independent, deixa que la conversa brolli. He pensat en la meva àvia quan fa ganxet; segur que ho copsaria súper ràpid.
Al principi, veient la mostra, semblava que hagués de costar una mica –els nusos sempre em fan un pèl de respecte a priori– però ràpidament hem automatitzat el moviment, repetint-lo lligada rere lligada, i l’hem anat entenent.
No és una lligada difícil, i les mides són bones fins i tot per a aquells a qui els manca una mica la paciència. És interessant pensar que aquest tipus d’exercicis serveixen com a base per fer, després, el que vulguis. Us imagineu un capçal de llit amb aquest dibuix de ràfia?
Jo he arribat a casa orgullosa de la meva feina i he col·locat la safata al costat de la vaixella que vam dur del Marroc. Quan tregui el bol del pica-pica a taula ja sabré on posar-lo!
elblogdesbioesfera.wordpress.com 