PLANTES AROMÀTIQUES

CURS DE PLANTES AROMÀTIQUES: cultiu, recol·lecció, usos.
Paula

Vam arribar a l’escola buscant l’escalforeta del sol que prometia una jornada molt càlida i agradable. Taula i cadires a l’aire lliure, un grup maco d’homes i dones i la calma de l’Anna Royo, la formadora. Ella va començar la roda de presentacions i ens va preguntar per les expectatives que teníem del curs; aprendre a aprofitar les plantes que corren pel jardí, que no se’m mori la menta, com reconèixer i recol·lectar les plantes en una sortida de muntanya, aprendre’n una mica més sobre això de les aromàtiques i medicinals…

Vam començar amb una explicació de les formes de les plantes per poder-les discriminar millor i vam seguir amb el xafardeig de la pila de llibres que l’Anna ens va dur per remenar.

El sol anava pujant la intensitat (algun canvi de cadira buscant ombreta) i els remeis naturals de família van anar sortint a la llum. La veritat és que va ser divertit veure com es transmeten els remeis de generació en generació, com la gent d’aquella família ho té claríssim i la resta no n’hem sentit a parlar! Llibreta i boli per anotar allò que anava sortint. Vam parlar de com collir les plantes, si es podien consumir fresques, o seques, com utilitzar-les (tisanes, gargarismes, xarops, maceracions…), de receptes, d’olis essencials i de consells, i ho vam acompanyar d’una exquisida volta per l’hort per identificar la flora aromàtica i medicinal. És realment gratificant veure que, després, quan camines sobre terra al parc o a la muntanya, pots reconèixer allò que trepitges… o allò que evites trepitjar.

Hora de dinar! Jo agafo el cotxe rapidíssim perquè he quedat amb la família mentre els demés, la majoria tant estrangers com jo, esperen alguna recomanació per triar restaurant.

A la tarda vam mobilitzar-nos cap a la cuina a esmicolar fulles de plantatge, extreure’n el suc i fer-ne un ungüent. Vam posar la barreja final dins d’uns potets petitons etiquetats i vam deixar-los refredar. Mentre alguns omplien els pots, els altres buscaven remeis als llibres. L’Anna ens va demanar que busquéssim quins remeis ens podrien alleujar els nostres mals a la bibliografia escampada per la taula per poder-ho compartir després.

La última hora del curs va seguir la línia calmada i primaveral de la resta d’hores. Per mi va ser una sorpresa que agaféssim uns quants esqueixos de les aromàtiques que més ens agradaven, i la veritat és que no tenia ni idea de com podia fer-ho per a que creixessin a casa! No hi ha res com aprendre.

El resum és, doncs, un dia fantàstic entre plantes, olors, remeis i una infusió de romaní al costat de la pèrgola de canya del restaurant d’Esbioesfera. Un plaer de debò.

Us deixo amb unes quantes imatges, així us en feu una idea!