Curs de conserves

Aquest és un curs que s’imparteix a l’escola d’autosuficiència d’Esbioesfera, consulta l’apartat CURSOS per a més informació.

CURS DE CONSERVES
Paula

Vaig arribar justa de temps a la segona classe. A la primera, on van explicar com es feia la melmelada, no hi vaig poder anar. La gent seia al voltant d’un parell de taules encarades a una vitroceràmica portàtil i tothom duia potets de vidre. Jo me’ls havia deixat a casa, a Badalona. Fantàstic Paula, un inici fabulós! Però la veritat és que no vaig trigar gaire en veure que la gent que s’havia apuntat al curs eren persones familiars, força obertes i rialleres. Persones que, en resum, tenien pots de sobres.

El curs es va organitzar en tres sessions que parlaven de conserves dolces –com les melmelades o els almívars–, de conserves en vinagre –com les dels pepinillos i les cebetes típiques però amb verdures com coliflors o pastanagues–, de tècniques per assecar tomàquets, pomes i carbassons, d’idees per a fer un pesto deliciós, d’espècies, d’olles a pressió, de banys maria… En Jordi responia amb gràcia les preguntes que sorgien, tranquil·litzant als qui pensàvem que els pots explotarien en posar-hi líquid calent i posant d’exemple les mil i una proves (algunes tan divertides com poc exitoses) que ell ha anat intentant.

Sabeu de què va el chutney? Jo n’havia tastat en alguna fira gastronòmica i el concepte no em venia tan de nou: verdures i fruites barrejades, cuites en vinagre, sucre i espècies. És una barreja súper interessant que al curs vam aprendre a preparar. Em sembla que el moment més dur del procés va ser tallar la ceba i respirar el vapor de vinagre en què l’oxigen disponible s’havia convertit! Tinc ganes que passin un parell de setmanes per a poder-lo tastar en condicions.

L’últim dia, després de parlar de la xucrut, en Jordi va reclamar allò que ens havia demanat la setmana anterior: les nostres proves gastronòmiques. La parella havia preparat una melmelada densa i dolça que vam tastar sense protestar, una altra companya en va dur una de maduixa, més fina i menys dolça, però igualment boníssima, i la noia joveneta que s’asseia al meu costat en va dur una altra de cítrica, més potent, encara menys dolça, bona i curiosa. Vam acompanyar-les amb torradetes, cava de saüc i tomàquets secs d’en Jordi. Una tortura pel paladar!

Per a mi la gràcia principal de fer un curs com aquest és la possibilitat d’adquirir una base per començar a experimentar sense por, amb un mínim criteri i amb l’ajut de l’experiència d’algú que hi ha dedicat temps. Cursos com aquest són el botó, el detonant, l’empenteta.

 

 

I quan us dic que aquests cursos són la petita empenta no us enganyo: fa un parell de dies vaig provar de fer el meu propi chutney al curri. Tenia els mateixos ingredients que els que vam fer servir a classe i volia provar una fórmula nova, així que vaig canviar les espècies. A mi el color m’agrada i el gust, avinagrat els primers dies, promet. Espero que l’Anna s’atreveixi a provar-lo!

 

Anuncis