Ara sí que sí!! Ja les tenim aquí!
Ja tenim aquí les mongetes violeta de mata baixa, -que resulta que són més altes que les de mata alta- i els tomàquets ja tenen tantes estones de sol acumulades que van envermellint a ritme de vals.
Per fi! I és que ja estem a juliol! I les plantes són un rellotge molt ben cronometrat, i quan toca, toca. Elles saben que quan més feina hi ha al restaurant, just en aquell moment concret que gairebé no donem l’abast, és quan han de sortir. Sí. Funciona així. I fins i tot m’atreviria a dir que els dissabtes al vespre, just al servei de sopars, creixen a un ritme més accelerat que la resta dels dies.
La cogombrera està espectacular, amb alguns cogombres que aviat hauran de ser collits. I les alberginyeres i pebroteres encara els falta força però estan fortes i sanes. De moment, fa un parell de setmanes els vam posar una mica de mulch per tal d’evitar la competència amb males herbes i, a la vegada, també puguin mantenir millor la humitat. El cas és que les males herbes són tan genèticament perfectes, tan darwinianes elles, que els hi és igual el mulch. Així que estem ben entretingudes.
Les pastanagues també ja es poden collir. Enguany no són massa grans, però sí molt gustoses i sanes. Ja sé que sempre estic dient que tot està molt sa però és que es veu tan clar que al sòl no li fa falta química de síntesi. Un dia, un pagès del Maresme ens va dir: “al final, la natura sempre té la resposta”. I crec que té tota la raó del món. Tan sols es tracta d’escoltar-la una mica i ella t’ho posa fàcil, doncs és molt agraïda.
Bé, com podeu veure, la Verdureria està radiant, plena de coses bones i gustoses, així que aviat publicarem al blog una llista de les verdures que estan disponibles i, si us bé de gust, podeu venir a veure’ns i recollir-les vosaltres mateixos!!!
elblogdesbioesfera.wordpress.com 